Osmosis

Qualsevol ió o molécula soluble, quan es disol amb aigua tendeix a hidratar-se, es a dir s'envolta de la major quantitat de molécules d'aigua. Açó fa que les molécules tendeixin a difondres per la disolució fins repartir-se uniformement per aquesta.
Quan dues disolucions de diferent concentració estàn separades per una membrana semipermeable, que deixa passar el aigua però no el solut, la disolució més concentrada ejerceix una atracció sobre les molécules d'aigua de la disolució més diluida, fins que les dos equilibren les seues concentracions. Aquesta atracció s'anomena pressió osmotica.

Sistema Tampó

Disolució formada per un àcid débil, qualsevol substància que dona protons i té un hidógen que quan cau en l'aigua es despren, i la seua base conjugada, substància capaç d'acceptar protons. Més o menys a parts iguals.

https://www.google.es/url?sa=i&rct=j&q=&esrc=s&source=images&cd=&cad=rja&uact=8&ved=0CAYQjB0&url=http%3A%2F%2Fwww.ehu.es%2Fbiomoleculas%2Fbuffers%2Fefica.htm&ei=MLdjVOjZPMuwogTmhYD4CA&bvm=bv.79189006,d.cWc&psig=AFQjCNFprtfKu-iy7vz1T44wa6_hhvbMag&ust=1415907502467007

Concepte d'esser viu

Sistema obert (sistema que manté la complexitat i que en teoria contradiu el segon principi de termodinàmica, ja que tendeix a augmentar el ordre, a costa de desordenar energía) format per matèria orgànica i organitzat en cèl·lules.

https://www.google.es/url?sa=i&rct=j&q=&esrc=s&source=images&cd=&cad=rja&uact=8&ved=0CAYQjB0&url=http%3A%2F%2Fcaractersticasdeloseresvivos.blogspot.com%2F2011_01_01_archive.html&ei=zCJiVMTvNeu1sQTwiIHABg&bvm=bv.79189006,d.cWc&psig=AFQjCNFGoHmCJYENL7kFipkRpdInp2UEPA&ust=1415803873862748

Melia azederach (Melia)

Regne:	Plantae
Divisió:	Magnoliophyta
Classe:	Magnoliopsida
Ordre:	Sapindales
Família:	Meliaceae
Gènere:	Melia
Espècie:	M. azedarach

És originari de l'Índia, sud de la Xina i Austràlia. Fa 12 metres d'alt. Espècie d'arbre caducifoli, amb fulles compostes, i nerviació pinnada (tots els nevis ixen d'un nervi pincipal), de marges serrats i de disposició alternada. Les flors són rosades i blanques, petites i flairoses amb cinc pètals, el fruit és una drupa ( tipus de fruit simple carnós amb una sola llavor), no comestible, de color marró, que penja de l'arbre tot l'hivern.

Tamarix

Regne:	Plantae
Divisió:	Magnoliophyta
Classe:	Magnoliopsida
Ordre:	Caryophyllales
Família:	Tamaricaceae
Gènere:	Tamarix

Es considera una espècie invasora als Estats Units. Fan d'1 a 18m d'alçada i fpmen mases denses. Està fomat per branques primes i fulles persistents gris verdós amb forma d'esquema i flors de color rosat. Sovint tenen incrustracions de sal. Les espècies de Tamarix estan adaptades al foc i a més exploren recursos profunds d'aigua freàtica. La fusta és bona per a fusteria, com a combustible i per a forestació, a més a més, hi ha plans per usar els tamarius contra la desertificació a la Xina.

Tilia plathyphyllos (Til·ler)

Regne:	Plantae
Divisió:	Magnoliophyta
Classe:	Magnoliopsida
Ordre:	Malvales
Família:	Malvaceae
Gènere:	Tilia

 Natius de les regions temperades de l'hemisferi nord. Entre 20 i 40 m d'alçària. Caducifolis amb fulles simples, verdes i aredonides de vora dentada i nerviació pinnada (hi ha un nervi pincipal i nervis secundaris que ixen d'aquest, paral·lels como una ploma d'au). Flors molt aromàtiques i groges, amb  propietats curatives per a combatre refredats o com a tranquil·litzant (til·la).  Arriben a viure fins a 900 anys.

cicle sexual dels briofits i pteridofits

Cicle haplodiplont: un individu adult haploide (gametofit) divideix les seues cèl·lules per mitosis i forma gametes. Es produeix la fecundació i es forma un individu diploide (esporofit), aquest divideix les seues cèl·lules per meiosi i es formen espores haploides, cada una d'aquestes desenvolupa un individu diferent, anomenat gametofit.

creat per: Mireia Ferrer i Miriam Bendicho.

Aigua

És la substància química més important i abundant. És bipolar, té una zona carregada positivament als higrógens i altra carregada negativament al oxígen, gràcies a açó forma ponts d'hidrógen amb altres molécules unint la part positiva d'una molècula amb la negativa de altra i viceversa.

Té propietats físico-químiques:

1) Acció dissolvent: les molécules d'aigua envolten els ions positius amb la part negativa i amb a part positiva envolten els ions negatius, aconseguint així atraure'ls. Es forma una capa al seu voltant que els independitza. Dos funcions:

-aigua com a mig ideal perquè es desarrotllen les reaccions del metabolisme a l'interior cel·lular.

- eficaç mitjà de transport de substancies, aportació de nutrients i eliminació de rebutjos.

2) Elevada força de cohesió: els ponts d'hidrógen mantenen les molècules d'aigua fortament unides, formant una estructura compacta.

3) Elevada força d'adhesió: establiment de ponts d'hidrógen entre les molécules d'aigua i altres molécules polars.

4) Gran calor específica: quantitat de calor necessaria per a elevar 1ºC la temperatura d'un gram d'aigua. Açó fa que l'aigua enmagatzeme o allibere una gran quantitat de calor al calfar-se o al refredar-se. Permet que l'aigua actue com a amortidor tèrmic, evitant brusques alteracions de la temperatura.

5) Elevada temperatura de vaporització: és el que es necessita subministrar a l'aigua perquè canvie de l'estat líquid al gasós. Es necessari trencar els ponts d'higrógen.

6) Elevada tensió superficial: les molècules de la superfície de l'aigua experimenten forces d'atracció cap a l'interior del líquid.

7) Densitat: l'aigua en estat líquid és més densa que en estat sòlid, açò permet la vida aquàtica en climes freds.

Funcións de l'aigua:

 

1) Funció de dissolvent universal.

2) Funció estructural.

3) Funció transportadora.

4) Reactiu.

5) Regulador tèrmic.

6) Ascens capil·lar.

Diferencia entre ADN i ARN

ADN: La seua composició química és desoxirribosa, osiga: adenina, tinnina, guanina i citosína. La seua estructura és una doble hèlix antiparal·lela. L'ADN es pot trobar al núcli, als mitocóndris i citoplasts. La seua funció és contindre informació. Sols hi ha un tipus d'ADN, i és l'ADN nuclear.

ARN: La seua composició química és ribosoma, osiga: adenina, uridina, guanina i citosína. La seua estructura està formada per una doble hèlix intracatenaria. L'ARN es pot trobar al citoplasma i fa la funció de mediador de la informació. Hi ha tres tipus: ARN misatger, ARN ribosómic i ARN transferent.

Biomolécules

Les biomolécules son conjunts d'atoms enllaçats. Hi ha 10 tipus:

-Inorgàniques: són simples i es formen tant dins dels éssers vius com fora, no estàn formades per carboni excepte el CO2.

-Aigua: té una estructura dipolar de la que es deriben totes les seues propietats. Forma ponts d'hidrógen. Produeix propietats fisico-químiques:-Elevada constant dielèctrica.                                                         -                                                             -Alta tensió superficial.
                                                        -Alta cohesió.
                                                        -Alta calor específica.
                                                        -Es dossicia en H+ i OH-.
                                                        -Es manté líquida a la temperatura de la Terra.                                                                                             -És més densa líquida que sólida.

D'así podem derivar les seues funcions:-Disolvent.
                                                            -Reactiu.  
                                                            -Regulador tèrmic.
                                                            -Ascens capil·lar.

 -Sals minerals: si estàn precipitades formen esquelets; si estàn disoltes, estàn dissociades i els seus ions tenen funció reguladora.

 -Orgàniques: són complexes, només es poden formar dins dels éssers vius. Estàn formades per cadenes d'àtoms de carboni, oxígen, hidrógen, nitrógen, etc. Actualment als laboratoris es modifiquen però no es sintetitzen.

 -Glúcids: són hidrófils, o es dissolen o s'hidraten fàcilment, són la principal reserva energética dels vegetals i químicament són polihidroxialdehids o polihidroxicetones.Hi ha dos tipus:
                -Monosacàrids i disacàrids, són menuts, solubles, dolços. Són les molécules que respiren es                           cél·lules per obtindre energía. Els monosacárids sùneixen per ocupar poc i atraure menys aigua i així enmagatzemar-se milor. Alguns ejemples són: Glucosa, fructosa, sacarosa, lactosa i maltosa.                                  - Polisacàrids: polímers dels monosacàrids, per ejemple: midó i glucógen. Tenen funció energética.                   La cel·lulosa té funció estructural, és indigerible.

-Lípids: químicament són molt diversos, tots tenen en comú que són hidrófobs. Si al hidrolitzar-los amb una base forta formen sabó, són saponificables, hi ha tres tipus:-Triglicèrids: olis, llard, mantega (funció                                                                                                           energética).                                                                                                                                               -Céres: funció estructural, impermeabilitzants.                                                                                               -Fosfolípids i enfingolípids: Anfipàtics, funció                                                                                                 estructural, formen membranes cel·lulars.
Si no formen sabó, són derivats lineals o cíctics d'una molècula anomenada isopré. Hi ha tres tipus:
                -Isoprenoides: terpens i esteroides.
                -Terpens: molècules lineals, aromàtiques i vitamines.
                -Esteroides:cícliques, vitamines, hormones i colesterol.

-Proteínes: són específiques dels individus, es fan amb infomació genética, formades per aminoàcids ( hi ha 20 diferents, agrupats en 4 grups segons el seu comportament en l'aigua: polars, apolars, carregats + i carregats-.). El seu comportament eléctric fa que adopten una estructura concreta quan es formen, anomenada estructura nativa i es desnaturalitzen quan canvien les condicions ambientals, al desnaturalitzar-se perden la seua funció. Poden tindre funció estructural (formen el cos) o reguladora (transporten, defensen, catalitzen, taponen, etc.)

- Ácids nuclèics: són els gens, formats per cadenes de nucleótids, que contenen la informació per a formar proteínes.

-ADN: format per una doble hélix, d'àcid desoxiribonuclèic, de cadenes antiparal·leles. Es troba a les cél·lules eurariotes, conté la informació i està protegit al núcli, no ix.

-ARN: hi ha tres tipus, entre esl tres permeten que de l'ADN es puga formar una proteína, sense que l'ADN perille.

reconeixement de biomolècules

Alguns utensilis dels que utilitzarem a continuació:

Posem oli en un tub d'assaig i anyadim dues gotes de sudan, al instant podem observar que la mescla es torna rosa. Amb aquest experimet podem detectar la presencia de greix , ja que el que reacciona i es torna rosa es el greix.

Diluim albumina en aigua i anyadim accid nítric i sosa caustica, podem observar que la mescla es torna taronja. Amb aquest experiment es pot detectar la presencia de albumina, ja que el que reacciona es la albumina.

Diluim un poc de tumaca en aigua i anyadim fehling A i B, ho calentem i podem observar que al reaccionar es torna taronja. Amb aquest experiment podem detectar la presencia de glucids, ja que el que reaccionen són els glucids.

Diluim maltosa en aigua i anyadim 2ml de sal de coure, després anyadim el catalitzador fehling B,  ho calfem i podem observar que passa de ser coure 2 a coure 1, s'ha reduit.

Posem un poc de midó en un tub d'assaig, anyadim 5ml d'aigua, observem que el midó no es dissol, anyadim lugol o vetadine (un colorant) i observem que es torna morat al reaccionar el colorant amb el midó. Amb aquest experiment podem detectar la presencia de midó.

Resultat de tots els experiments:

Respiració cel·lular

1.Mitocondris, cicle de Krebs i cadena respiratória.

El que ocorre als mitocondris es semblant al que ocorre al cloroplast, però en sentit invers.

A la matriu el sucre es trenca, mitjançant el cicle de Krebs, en CO2.

Els hidrogens de la grucosa no son H, per una banda, molécules energétiques com NADH2 y FADH2 absorveixen el electrons i per altra banda els protons es queden a la disolució.

1.1. Cadena de transport d'electrons.

A la membrana interna del mitocondri, l'FADH2 i l'NADH2 aboquen els electrons que circulen fins arrivar al oxígen, que quan ja té els electrons agafa dos electrons d'aigua i es converteix en H2O. La circulació d'electrons per la membrana bombetja protons desde la matriu al espai intermembranos del mitocondri i després retornen per l'ATPasa obligant-la a fabricar ATP.

Fotosintesis

Hi ha dues fases:
-Fase lumínica, que es desembolupa a la membrana tilacoidal.
-Fase fosca, que es desembolupa al estroma.

Fase lumínica
La llum fa votar dos electrons de la clorofil·la que passen al acceptor primari, que de seguida es desfà d'aquests fent-los passar a altra proteína de la mateixa membrana. Açó provoca un corrent d'electrons que fà votar protons fora, en el fons genera energìa elèctrica.
Per altra banda la clorofíl·la recupera els electrons de altra proteína (Z), aquestes dues es separen físicament.
Altra possibilitat es que l'acceptor primari torne els electrons a la clorofíl·la, açó s'anomena curt circuit. La segona funció del corrent d'electrons es impedir que açó succeeixi obligant a trencar dos molécules d'aigua, produir oxígen i furtar-li a l'aigua 4 electrons que arriben a la clorofíl·la de dos en dos. Els electrons que isen de l'aigua acaben en NADPH.
Els protons que abans han votat fora han d'entrar, entren per una proteína anomenada ATPasa (encim que fabrica ATP), al entrar obliquen a formar ATP.

Fase fosca
Al estroma amb el CO2. Els electrons del NADPH2 i l'ATP format, serveixen per a que el CO2 s'unisca a la ribulosa (glucid de 5 carbonis) i produisquen el cicle de Calvin.
6 molècules de CO2, més 12 electrons de NADPH, més 12 protons formen una molécula de glucosa.