Classificació de les roques magmàtiques

Segons la velocitat de consolidació (de mes a menys):

- Volcàniques: textura vítrea micro cristal·lina.

- Filonianes: textura profídica pegmatítica.

- Plutòniques: textura holocristal·lina o granuda.

  

*Profídica: minicristals apegats a les parets de la roca, que envolten cristalls mes grans. 

* Pegmatítica: diversos cristalls de distints tamanys apegats a les parets de la roca.

* Holocristal·lina: com el granit, cristalls de mateix tamany, xicotets, units. 

 

Roques magmàtiques

laves viscoses <-- roques acides <-- minerals lencocrats clars amb pocs metalls.
laves fluides <-- roques bàsiques <-- minerals melanocrats foscs amb metalls.

      * Els metalls ajuden a fondre el silici.


Procés de diferenciació magmàtica: Una roca es pot convertir en  magma perquè perd pressió. A les vores divergents (dorsals oceàniques) les plaques es separen, açò provoca que es perda pressió. A les vores convergents un tros de placa es fica davall d'un altre i augmenta la pressió, en teoria no es podria formar magma, però hi ha que tindre en compte la temperatura.
  

Silicats

1- Sorosilicats: per cada àtom de Si, 4 de carrega negativa. (SiO4)
     1.1 aspecte: una sola molècula.
2- Nesosilicats: per cada àtom de Si, 3 de carrega negativa. (Si2O6)  
     2.1 aspecte: dues molècules unides.
3- Inosilicats: per cada àtom de Si, 2 de carrega negativa. (Si3O12)  
     3.1 aspecte: fila de molècules unides.
4- Ciclosilicats: per cada àtom de Si, 2 de carrega negativa. (Si4O12)  
     4.1 aspecte: diferents files de molècules unides formant una xarxa.
5- Fil·losilicats: per cada àtom de Si, 1 de carrega negativa. (Si3O7)
     5.1 aspecte: esta dividida en capes, de xarxes, unides.
6- Tectosilicats: no tenen carrega negativa, es compensen formant una xarxa tridimensional. (SiO2)
     6.1 aspecte: xarxa tridimensional (com si fos una bola).

Funcionament d'un GPS

El funcionament d'un GPS es vasa en el principi matemàtic de triangulació. El receptor GPS detecta un satél·lit, llavors es genera una esfera imaginària que embolta el satél·lit, el radi d'aquesta es la distància entre el receptor i el satél·lit. Así encara no es coneix la posició del GPS. Llavors el receptors calcula la distància entre un altre satél·lit i es genera altra esfera imaginària que intercepta amb l'altra en dos punts, creant així un anell. En aquest moment es pot saver que el receptor es troba en algún dels dos punts on intercepten les esferes. Es calcula la distància entre un tercer satélit i es genera una altra esfera, aquesta talla en un dels extrems del anell, creat per les dues esferes anteriors, i amb altre extrem talla en la superfície de La Terra. Gràcies a recursos mateàtics de posicionament el GPS es capaç de discriminar com a ubicació el punt situat al espai i pren com a posició carrecta la de La Terra. Ara ja es pot mostrar en la pantalla del GPS la latitut i la distància. Per determinar la altura sobre el nivell de la mar el receptor te que medir la seva distància amb un cuart satèl·lit i generar una altra esfera que permeti determinar eixa medició.
 Al sistema real hi han 24 satèl·lits dels cuals 4 son visibles i com a màxim 12 invisíbles.

▶ ¿Cómo funciona el sistema GPS? - YouTube


Bibliografía:
Funcionament del sistema GPS
http://www.asifunciona.com/electronica/af_gps/af_gps_12.htm

comensa un nou curs

Comencem un nou curs i per a eixó tenim que começar a possar entrades al blog, estem a primer de batxillerat i hi ha que possarse les piles. Ultimament hem estat parlant a classe sobre els mètodes geològics, directes e indirectes, que estudien la terra. Peró el professor es va quedar sorpres quan ens va preguntar com funcionava un GPS i ningú va saver contestar, bé a continuació us deixe una nova entrada amb l'explicacó que hi he trobat.

Color de ulls.

Per a determinar el color dels ulls hi ha que tindre en compte: Que el marró predomina sobre el blau. Si creuem dos persones amb els ulls marrons (fenotip marró) i genotip Aa la descendencia serà 3 fills amb ulls marrons i 1 amb els ulls blaus. Si per contra creuem dos persones l'una amb un fenotip marró i genotip AA un altra de fenotip marró i genotip Aa els 100% dels fills tindran els ulls marrons. (Un dels pares ha de ser homocigotic AA).

Genética als humans

Tots els individus tenim 22 cromosomes iguals i 1 de diferent. Els homens estan compostos per cromosomes X i Y y les dones estan compostes per cromosomes X. Si es creua un home XY y una dona XX la seua descendencia sera d'una provabilitat de 50% xiquets i 50% xiquetes. Si un home es portador d'una malaltia es un home malalt (h), en canvi si una dona es portadora d'una malaltia es una dona sana, ja que el gen de la malaltia es el gen recesiu i aleshores queda ocult (Hh). (La h representa la malaltia que sols afecta al gen X). Si creuem un home sà amb una dona malalta la posibilitat de la seua descendencia es una filla sana, un fill sà, una filla sana pero amb el gen recesiu ocult i un fill malalt. Normalment els qui estan malalts son els xics ja que per a que ua xica xica estiga malalta fa falta: creuar un xic malalt amb una xica que porte el gen recesiu ocult ja que al creuarlos ens eixira una xiqueta amb els dos gens roins.

vocabulari

Genotip: dotació genética d'un individu, tant com si es manifesta com si no. Fenotip: Conjunt d'al·lels que es manifesten. Gen: troç d'ADN que té la informació per a crear una proteïna. Al·lel: varietats dels gens. Homocigot: quan un individu té els dos al·lels iguals. Heterocigor: quan un individu té dos al·lels diferents. Dominant: el seu genotip domina sobre el genotip de l'altre esser. Recesiu: el seu genotip queda ocult.

Lleis de Mandel

1a Llei de Mendel: Si creuem un pesol de fenotip groc i de genotip AA amb un pesol de fenotip verd i genotip aa tots el pesol descendents seran de fenotip groc i genotip Aa. 2a Llei de Mendel: Si creuem un pesol de fenotip groc i de genotip Aa amb un pesol de fenotip groc i genotip Aa la seua descendencia ser: 75% groc i 25% verds. 3a Llei de Mendel: Si creuem un pesol de fenotip groc llis i de genotip AALL amb un pesol de fenotip verd rugos i genotip aall els seus descendents son tots de fenotip groc i genotip AaLl. Si creuem una planta Glossy i normal per a l'arrel (ggRR) amb una planta Rootless i normal per a les fulles (GGrr)la seua descendencia sera normal per a les fulles i arrels y apareixera reflexat en 9 normals, 3 glossy, 3 rootless i 1 glossy i rutless (9:3:3:1) glossy i rootless-- 1:16= 0'0625% rootless-- 3:16= 0'1875% glossy-- 3:16= 0'1875% normal-- 9:16= 0'5625%

Tipus de falles

Falla normal o directa: El llabi enfonsat se recolza sobre el plà de falla. El seu origen es per foçes distensives, donat que hi ha un augment de la superfície. Falla inversa: El llabi alsat es recolza sobre el plà de falla. Se originen per forçes compresives. Hi ha disminució a la superficie. Falla vertical: Sense salt horitzontal. En realitat són molt rares. Falla en cizalla o en direcció: No tè salt vertical. Falla rotacional o en tissora: El moviment se produeix per una rotaciò alrrededor de un eix. El salt varia en magnitud al llarg del plà de falla.

Vocabulari

Flanc: Cada una de les superficies que formen el plec. Xarnela: La línea de unió dels dos flancs(línea de maxima curvatura del plec). Plà axial: Plà imaginari format per la unió de les xarneles de tots els estrats que formen el plec. *el seu allunyament de la vertical, indica la vergencia o inclinació del plec.

Geodinàmica interna

L'energia que mou les plaques, l'energia interna de la terra es la suma del calor remanen de cuan es formà la terra i de l'energia alliverada per les descompocicions nuclears en la base de la litosfera. Tota eixa energia genera corrents de conneció al mantell que arrosega les plaques litosfèriques. T(+)=S(+) P(+)=S(+) A les dorsals oseaniques se formen bolses de magma que al ascendir al mantell perden pressió.