Paisatges Càrstics

exemple del paisatge càrstic de la comunitat valenciana
Coves de La Vall d'Uixò

Els paisatges càrstics es reconeixen com una forma de relleu originada per meteorització química de determinades roques com la caliza, dolomia, yeso, etc... compostes per minerals solubles en aigua.

El relleu d'aquestes zones està condicionat principalment per la dissolució de les roques, açó s'anomena karstificació.

La dissolució i per tant la formació del relleu càrstic, es veu afavorida per:

· L'abundància d'aigua;

· La concentració de CO2 en l'aigua (que augmenta amb la pressió);

· La baixa temperatura de l'aigua (com més freda aquest l'aigua, més està carregada de CO 2);

· Els éssers vius (que emeten CO 2 a terra per la respiració, el ​​que augmenta considerablement el seu contingut);

· La naturalesa de la roca (esquerdes, composició dels carbonats, etc.);

· El temps de contacte aigua-roca.

Una regió freda, humeda i calcarea, es mes propensa a desarollar un relleu càrstic. Encara que, arreu del globo terraqui, aques relleu es pot trobar tant en rergions calides com humedes .



Proces d'erosió càrstica.

Es produeix per la disolució indirecta del carbonat calci de les roques calices degut a la acció de les aigues lleugerament acides. Hi ha altres roques, les evaporites, com per exemple el guix, que disol sense necessitat de aigues acides. Les aigues supericials i subterranies van disolvent les roques i creant galeries i roques que, per enfonçament parcial, formen dolines, y per enfonçament total formen canyons.

Existeixen altres formes càrstiques que pel contrari es formen subterraniament sen les geomorfologiques. Hi han dos tipus:

Exocàrstiques

Rasclers o lenares, són solcs o cavitats separats per envans més o menys aguts. Els solcs es formen per les aigües de vessament sobre les vessants o sobre superfícies planes amb fissures.

Poljés són depressions allargades de fons horitzontal emmarcades per vessants abruptes. Estan recorreguts totalment o parcialment per corrents d'aigua, que desapareixen sobtadament per embornals o pous i continuen circulant subterràniament.


Dolines o torcas són grans depressions formades en els llocs on l'aigua s'estanca. Poden tenir formes diverses i unir-se amb altres veïnes, formant uvalas.

Gorges són valls estretes i profundes, causats pels rius.


Coves es formen en infiltrar l'aigua. Solen formar estalactites a partir de l'aigua, rica en carbonat càlcic, que goteja del sostre, i estalagmites a partir de l'aigua dipositada al terra.

Avencs són obertures estretes que comuniquen la superfície amb les galeries subterrànies.


Ponors són obertures de tipus de portal on un corrent superficial o llac flueix totalment o parcialment cap a un sistema d'aigua subterrània.

Endocàrstiques

Simes son conductes verticals en el interior del macis calcari.

Galeries conductes horizontals que en grans dimensions formen cavernes.

Espeleotemes son deposits de sals minerals que se formen en les cavitats.

Estalactites son deposits de carbonat calcic que pengen del sostre de galeries i cavernes.

Estalagmites deposits que es formen al sol com a conseqüencia de la caiguda de gotes desde el sostre.

Quan una estalactita i una estalagmita s'uneixen es forma una Columna.

Cortines es formen com a resultat del moviment de l'aigua pel sostre.

Apartats de l'aparell càrstic

· Zona d'absorció: zona superficial per on penetra l'aigua;

· Zona vadosa: l'aigua circula verticalment;

· Zona freàtica: zona profunda on circula permanentment l'aigua;

· Zona epifreática: situada entre la vadosa i la freàtica, sofreix inundacions periòdiques.

Relleu carstic en espanya.

A Espanya aquest tipus de relleu està àmpliament representat en la denominada Espanya calcària.

Exemples de paisatges càrstics sobre calcàries en la península Ibèrica són:
El Torcal d'Antequera (Màlaga), la Serra de Grazalema (Cadis) o el Monestir de Pedra a Saragossa així com la Ciutat Encantada en Conca, el Massís de Larra a Navarra i la Vall del Rudrón (Burgos).

Exemples de modelatge càrstic sobre guixos: hi ha a la vall de l'Ebre, a Sorbas (Almeria) o el Parc Natural dels Calessis del Riu Món i de la Sima a la província d'Albacete.

Bibliografia:
http://es.wikipedia.org/wiki/Karst
Kalipedia
Busqueda de imagenes en google

La serra calderona

Rius

La Serra Calderona es troba entre el riu Palància, al nord, i el riu Turia al sud. A mes a mes també podem trobar el Barranc del Carraixet que naix entre Altura i Gàtova i recorre quaranta-cinc quilometres fins a desaiguar a la mar d'Alboraia. També podem trobar ullals d'aigua subterrània d'on prové l'aigua de les fonts.

https://maps.google.es/maps?hl=es&sugexp=crnk_timediscountc&ds=i&pq=rios+de+la+sierra+calderona&cp=9&gs_id=2k&xhr=t&q=riu%20palancia&bav=on.2,or.r_gc.r_pw.r_qf.&bpcl=38625945&biw=1280&bih=709&wrapid=tljp1353266998806030&ie=UTF-8&sa=N&tab=il (localització del riu palància).


https://maps.google.es/maps?hl=es&q=riu+turia&ie=UTF-8&hq=&hnear=0xd60928cd61c6073:0x2a02af6f4322e2a0,R%C3%ADo+Turia&gl=es&ei=mDipUPOUBsiBhQem3YDYBw&ved=0CDEQ8gEwAA (localització del riu turia, cal ampliar el mapa per poder veure la serra calderona).

Barranc del Carraixet.

Font de les cinquanta canelles.(Segorb)

Erosió

És una serra amb un paisatge molt humanitzat, de clars contrastos entre els terrenys calcaris, de grisos clars, i els rojos dels gresos o "rodenos" amb roca arenosa pròpia del període triàsic i calcàries mesozoiques.
Hi ha abundancia de falles i fractures. És un espai naturalment fràgil.
La superfie no pasa dels 1000 metres d'altitut llevat de Montenayor que alcança els 1015 metres d'altitud.

Mesures contra l'erosió

La Generalitat Valenciana, despres del succeit per els incendis, ha posat en martxa un pla contra l'errosió: ha decidit tallar les maderes dels arbres cremats de 95 hectaries i ha alçat murets de contenció a les laderes de les muntanyes per a evitar l'arrastrament de terres, també han plantat semilles aeries sobre 123 hectàries amb espécies herbacies autoctones per a poder fijar el sol. 

tall topogràfic

Aquesta gràfica representa com serien les corves d'un mapa topogràfic entre dos punts determinats en la realitat, aproximadament.

exemples de mapa topogràfic

Exemple 1: En blau estan reresentats els cuatre rius més importants.
                 En blau obscur estan representats els afluents de cadascun dels rius.
                 En roig estan representades les divisòries d'aigua.
                 En groc està representada la carretera que uneix els tres pobles.





Exemple 2: En blau estan representats els dos rius més importants.
                    En blau obscur estan representats els afluents de cadascun dels rius.
                    En roig estan representades les divisòries d'aigua.
                    En groc està representada la carretera que uneix els dos pobles.
               

com es forma un riu

esquema mapa topogràfic